No busques. Pídelo

Vols comprar un producte a través d'internet?. S'ha acabat perdre hores navegant per centenars de pàgines web sense trobar exactament el que busques. A iubui.com, un portal creat per ex-alumnes de la UPC, s'han atrevit a capgirar el paradigma de la compra-venda. El temps és or i ells ho saben.

Iubui.com. No busquis, demana-ho!

A iubui.com ho tenen clar. Qui mana és el comprador. Aquest portal web és una plataforma de compra-venda de productes i serveis en què el protagonista no és ni el venedor ni el que es ven sinó el comprador, les seves necessitats i les seves condicions. "Pensem que el comerç electrònic ha passat a internet sense cap reflexió prèvia, és a dir, que s'ha copiat el model real quan no és 100% extrapolable. Si t'hi fixes, internet està ple de botigues igual que el món real esperant que la gent entri però el problema és que internet és incorpori. On estan les botigues, com les trobes, quant de temps hi inverteixes?" explica Oriol Mercadé, conseller delegat de iuibui.com. D'aquí que aquesta jove start-up hagi capgirat el paradigma de la compra-venda adaptant-se a les possibilitats que ofereix internet. L'Oriol, enginyer de la Facultat d'Informàtica de Barcelona, i el Ferran Martínez, de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicacions de Barcelona, han dissenyat un web en què el comprador demana directament el producte o el servei que busca. Per exemple, un rellotge de pulsera, d'alumini, color metàl·lic, de disseny vanguardista i que no sobrepassi els 400 euros.

A partir de la petició, els venedors han d'aguditzar l'enginy perquè el comprador acabi acceptant una o altra oferta. "Hem fet un pas endavant. No ensenyem la gent que està interessada en un producte, ensenyem la gent que està disposada a comprar un producte i que, fins i tot, diu quin és, com és, per quan el necessita i quin preu està disposat a pagar. Més concret que això no hi ha res. Per tant, la inversió del venedor en l'oferta és molt més rendible que la inversió de comprar publicitat en una tanca" afegeix l'Oriol. El Ferran encara va més enllà i assegura que iubui.com democratitza el mercat. "Petits botiguers i grans superfícies comercials estan en igualtat de condicions perquè tots tenen accés al mateix comprador".

L'afinitat, ningú perd temps

A diferència d'altres portals de comerç electrònic, aquest compta amb un algoritme que calcula automàticament l'afinitat entre l'oferta i la demanda, cosa que evita la pèrdua de temps. Pel comprador és un avantatge perquè filtra els resultats i evita que li arribin ofertes que no s'ajusten a allò que busca però pel venedor també és útil. "Serveix perquè sàpiga quin marge de maniobra té" diu l'Oriol.

De moment, iubui.com està en una fase beta, és a dir, els seus desenvolupadors l'estan perfeccionant. D'aquí a mig any es llançarà el que anomenen el iubui2, una segona versió del software. S'introduiran millores com reduir el número de passos per donar-se d'alta com a usuari, en la petició s'inclouran altres productes que podrien interessar al client, i el disseny web serà més minimalista i intuïtiu. Com encara està en aquesta fase beta, de moment el servei és gratuït. "La idea és que pel comprador sempre sigui gratuït perquè aquest és el seu portal. Quan deixem de ser beta, però, oferirem uns serveis extres, uns serveis prèmium, que sí que seran de pagament" aquests sobretot aniran destinats als proveïdors, aclareix l'Oriol. Per exemple, si un venedor vol que les seves ofertes estiguin destacades en color vermell per cridar l'atenció sobre les altres, o si el venedor vol rebre un missatge pel mòbil quan algú faci una petició que s'ajusti al producte que ell ofereix.

El portal està obert a qualsevol tipus de venedor. L'esporàdic, aquell que navegant descobreix que té allò que el comprador busca i l'ofereix sense haver de pagar; el botiguer que té un estoc d'un producte; el gran venedor o els macrovenedor (els macrovenedors o el macrovenedor), que té l'oportunitat d'integrar-se a iubui.com per fer ofertes totalment automatitzades. Cada dia un miler de persones entren al web i descobreixen que aquí sí que es compleix la dita de "qui paga, mana".